Patrimoni històric
El Portell Monumental
Portell guarda el seu llegat cultural i etnogràfic en el traçat dels seus carrers i en el contingut de les seues cases. El seu passat medieval singular, les activitats tradicionals de les seues gents i la memòria col·lectiva fan de Portell un museu a l’aire lliure.
El centre històric manté la seua estructura original medieval i conserva racons de gran bellesa artística, com el rostre humà amagat en un lateral de l’església o una dovella amb l’escut tallat de Portell.
Església Parroquial de l’Assumpció
Església d’estil barroc construïda en el s. XVIII, entre 1742 i 1750, sobre la primitiva església gòtica, que es tractava d’un edifici fortificat inclòs dins de la muralla. Compta amb una planta de tres naus amb creuer cobert per volta esfèrica. En el transagrari es conserven unes originals pintures al fresc i en l’exterior poden veure’s unes singulars petites escultures inserides en els seus murs, originals del primitiu temple. El campanar, antiga torre defensiva, presenta una interessant porta barroca.
La Muralla
La Muralla de Portell, alçada a la fi de l’Edat mitjana, és ampla i de forta construcció. Existien quatre portes que comunicaven la vila amb l’exterior. Actualment poden contemplar-se encara diversos trams en un acceptable estat, així com algunes de les torres. Part dels murs han sigut utilitzats per a usos urbans.
El corro
Situada al costat del recinte de l’antiga muralla medieval, es troba aquesta curiosa plaça, anomenada ací popularment “el corro”. Aquest lloc correspon històricament a una antiga plaça d’armes del desaparegut castell medieval de Portell, del qual encara podem observar les diferents espitlleres defensives del recinte emmurallat. A banda de la menuda plaça de bous que es troba en desús, aquest espai també inclou una sala d’actes on anteriorment es feia cinema.
Ermita de l’Esperança
És coneguda popularment com a Ermita de la Font, per estar al costat d’una font pública. La seua construcció va ser entre finals del s.XVI i principis del s.XVII i és d’estil renaixentista.
El calvari
Construït en 1849, amb tot un conjunt de capelles del viacrucis, representades en estampes de ceràmica. En el seu interior s’alça una xicoteta església, amb façana de pedra de cadirat i coberta amb quatre vessants. Compta amb un altar, cúpula i quatre decorades columnes.
Casa abadia
Casa annexa a l’Església construïda cap a 1750 per a residència dels clergues. Adossada a les muralles i a una torre presenta una tipologia de casa residencial de família acomodada. Una àmplia balconada de fusta connecta visualment amb l’exterior. En la part superior una escala de cargol comunica amb la sacristia.
Ermita de Sant Marc
Església d’una sola nau que aplica el sistema constructiu de tradició civil amb coberta de dos vessants sobre arcs de diafragma apuntats. És un sistema utilitzat als països de la ribera del mediterrani i que a València està relacionat amb la repoblació cristiana, d’ací la denominació gòtic-reconquesta. La capçalera és plana i en ella està la porta dovellada d’entrada.
Pont de la rambla
És una construcció de la denominada arquitectura de l’aigua. Molts autors han assenyalat l’origen romà del Pont. Descartat l’origen medieval, no és d’arc apuntat, altres experts situen la seua construcció en època moderna i relacionat amb el comerç de la llana.
Safaretjos públics
Construïts per a facilitar la rentada de la roba aprofitant un brollador pròxim, apareixen a mitjan o finals del XVIII, amb les mesures higienistes que van prendre els il·lustrats. Estan formats per murets rematats per lloses de pedres inclinades. Procurant la màxima il·luminació i ventilació es cobren en una crugia que és de bigues. Van ser i encara són un important centre de convivència i contacte social.
Plaça i ajuntament
En el segle XVII, seguint les directrius de l’urbanisme barroc, es produeix una reforma important que elimina edificis gòtics per a crear espais públics. L’edifici de l’Ajuntament és similar a uns altres de la comarca i al costat de l’Escoleta, l’actual casa del metge i l’antiga escola de pàrvuls crea un espai per a centralitzar la vida col·lectiva i situar les activitats festives.
Ermita de la Mare de Déu de la Font
Església d’una sola nau que aplica el sistema constructiu de tradició civil amb coberta de dos vessants sobre arcs de diafragma apuntats. És un sistema utilitzat als països de la ribera del mediterrani i que a València està relacionat amb la repoblació cristiana, d’ací la denominació gòtic-reconquesta. La capçalera és plana i en ella està la porta dovellada d’entrada.
